Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

diente

m
1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet.
2 [de una sierra, engranaje] dent f.
3 constr [adaraja] lligada f, queixal.
4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents.
5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar.
6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's.
7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents.
8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú.
9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú.
10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca).
11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora.
12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal.
13 diente de ajo gra d'all.
14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó.
15 diente de lobo tecnol dent de llop.
16 diente molar dent molar, queixal.
17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents.
18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents.
19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents.
20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en.
21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb.
22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut.
23 pelar el diente amer somriure.
24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes.
25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora.
26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú.
27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions